Història de l’Ordre del Sant Sepulcre

Aquesta ordre va néixer a l’època de les Croades i va ser iniciativa de Godofredo de Bonillón, el conqueridor dels Sants Llocs, en la primera Croada, armant cinquanta cavallers sobre el sepulcre del Redemptor. Una Croada que es va caracteritzar per la violència de la lluita: el mateix Godofredo va declarar que en entrar a Jerusalem, els cavalls de les hosts cristianes galopaven sobre rius de sang i que aquesta «arribava fins als genolls de les seves muntures». Encara que sembla una mica exagerada aquesta afirmació, la veritat és que, en efecte, la batalla va ser summament sagnant, el que no deixa de ser un contrasentit; allà on Jesús va predicar la pau entre tots els homes, hi va haver lluita, sofriment i mort. Pel que fa a l’Ordre del Sant Sepulcre, no hi ha cap dubte que, en efecte, en la seva fundació van participar cinquanta cavallers i així ho fa notar el poeta Torcuato Tasso: Són cinquanta Guerrier he in pure argetnto. Apiegan la tronfal perpètua COCE. Aquesta Ordre constitueix una de les cinc que es van instituir en els Sants Llocs: L’Orde del Temple, L’Ordre de Sant Joan de Jerusalem, L’Ordre del Sant Sepulcre, Els Cavallers Teutònics i L’Ordre dels Lazaristas. Els primers custodiaven el Temple i portaven la creu «paté» de gules; els segons usaven la creu blanca de vuit puntes: els tercers van ser cridats en el seu origen sepulturistas, els primers freires de l’Ordre que estudiem; els Cavallers Teutònics tenien cura de l’Hospital de Santa Maria i els Lazaristas assistien als leprosos i es van distingir per la creu verda de vuit puntes. Els sepulturistas van estar encarregats del Sepulcre des de l’any 1.098. Des d’un començament van prendre gran increment i estaven obligats a aportar 1.000 servents d’armes; els Templers presentaven els cavallers i els Cavallers de Sant Joan de Jerusalem, 50. I en la cort del rei de Jerusalem havia d’haver constantment 100 Cavallers del Sant Sepulcre amb l’objecte de cobrir les expedicions militars que s’anessin presentant. Tal cosa va motivar que els cavallers d’aquesta Ordre prenguessin part en gairebé tots els fets d’armes a partir de l’any 1.123, lluitant al costat del rei Balduí de Jerusalem.

Van estar en el lloc de Tir, en l’any 1.128 en la presa del castell de Monteferrand, en 1.146 en el lloc de Damasc, en 1.153 en la presa de Arcalea, en 1.182 a la batalla de Bethsan, en 1.180 en el lloc de Sant Joan d’Acre, en què va morir, combatent, el Prior de l’Orde. Amb la presa de Jerusalem pels turcs, els Cavallers del Sant Sepulcre es van traslladar a Europa estenent-se per Polònia, França, Alemanya i Flandes, instituint diversos convents entre els quals poden citar-se els de Parma, Perusa i París. Pel que fa al distintiu, els cavallers d’aquesta Ordre utilitzaven la creu potençada vermella en el mantell, divina heràldica de Jerusalem, i la creu patriarcal de doble travessa sobre el pit. Caldrà dir que en estar encarregat els Franciscans de Terra Santa, el Papa Lleó X els va autoritzar per armar cavallers del Sant Sepulcre a quants pelegrins arribaven a Jerusalem i així ho sol·licitaven, sent condició indispensable pertànyer a famílies principals d’Europa. L’any 1.480, el Papa Innocenci VII va decidir incorporar l’Ordre del Sant Sepulcre a la de Jerusalem i més tard, el Pontífex Pius X es va reservar el Gran Maestrat l’any 1.904. Pel que toca a l’uniforme, amb lleugers variants segons els països, és de drap blanc, amb xarreteres de coronal, espasa i barret de dues puntes. En l’antiguitat existien tres classes de cavallers: D’Honor i Devoció, els de Justícia i els de Gràcia Magistral, nomenats pel Gran Mestre títol honorífic. En l’actualitat, l’Ordre es divideix en tres graus: Cavallers, Comendadores i Grans Creus. Pel que fa a aquesta ordre a Espanya, cal dir que en trobar-se el país en l’època de la Reconquesta, no calia sortir-ne per lluitar contra els mahometans. És clar que d’aquesta tasca s’encarregaven en alt grau els Cavallers Templers fins al punt que, a Catalunya, el comte sobirà Ramon Berenguer III va prendre l’hàbit d’aquesta ordre. A Aragó, el rei Alfons I el Batallador va voler fer el mateix, però triant l’Ordre del Sant Sepulcre, i la va instituir hereva del seu regne i dominis, conjuntament amb la de l’Hospital i la del Temple, segons el seu testament de 1.134. Heus aquí com, de fet, quedaven tres ordres Militars com sobiranes del regne d’Aragó, fet insòlit no donat fins llavors. No obstant els seus Mestres van tenir el bon encert de declinar aquesta sobirania sobretot en comprovar que el regne s’esvalotava per que van decidir cedir els seus drets al comte sobirà de Barcelona Ramon Berenguer IV que així cenyia en els seus temples la Corona d’Aragó. Molt agraït per la mercè, el sobirà català va ingressar en l’Ordre del Sant Sepulcre, però sense renunciar a la governació dels seus Estats, amb la qual cosa l’esmentada ordre va quedar fermament assentada a Catalunya. Les altres dues Ordres